Historia
Revista Arròs amb Salseta
Després que el 1993 deixàs de sortir al carrer la revista “è, una revista amb accent”, una publicació que funcionà amb periodicitat bimestral des del setembre del 1991, un grup de joves del poble, alguns dels quals també n’havien estat col·laboradors, ens decidírem a tornar a posar en marxa un nou projecte de revista de poble.
Així, després de vàries reunions i una vegada establerts els contactes i assignades les tasques pertinents a cadascú, el desembre de 1994 sortia al carrer el primer número de la revista “Arròs amb Salseta”, una publicació també escrita íntegrament en català i que, com l’anterior, també s’editaria amb periodicitat bimestral, mantenint-se així durant els seus primers cinc anys.
Evidentment, i com ja sol ser típic en aquests tipus d’aventures editorials, els començaments no varen ser fàcils. Gens ni mica. I a això, afegir-hi que si l’anterior revista havia comptat amb un gran disseny, el muntatge d’aquesta era més bé fruit d’una total improvisació. Un treball 100% d’aficionats. De fet, els primers números foren maquetats (si es pot dir així) amb el multiconegut programa wordperfect. El resultat: pobre, pobre.
Però bé, decidits a posar a prova la nostra continuïtat, aquell grup de joves –no deixant-se influir per una passatgera boira de pensaments negatius– continuà amb aquell trui, cercant notícies, entrevistes, fent broma, cercant agents publicitaris, subscripcions, etc. I allò anà fent el seu curs.
Ens topàrem amb millors programes per a maquetar, més fàcils de manejar. I fins i tot, i encara que només fos una mica, augmentàrem la tirada d’exemplars. Malgrat que la qualitat no era bona, aquella publicació tenia qualque cosa que la feia ser acceptada entre la gent del poble; tal vegada queia en gràcia, potser pel nom. Ah, per cert, el nom! Idò sí, no s’havia comentat el perquè d’aquest nom però el motiu és la mar de senzill: arròs amb salseta és un plat típic de matances, només cuinat a Binissalem. I fou en una d’aquelles primeres reunions en què, debatent sobre com batejar la nova publicació, a qualcú se li va ocórrer aquesta denominació. Davant la negativa de ningú dels presents, automàticament quedava adjudicat.
Seguíem treient números al carrer, passaven els mesos, els anys, i arribàrem al cinquè aniversari. I per celebrar-ho, res millor que un bon dinar d’arròs amb salseta. Idò!
D’aquests primers cinc anys, algunes coses cal puntualitzar. La impressió de la revista era a una tinta (b/n), tot i que també provàrem de fer experiments amb paper de color; cosa que, per cert, ens sortí bastant malament.
Era l’època, encara, dels fotolits. Coneguérem unes quantes d’aquestes empreses, fent multitud de correlines per diferents llocs de Palma. Actualment tot ja funciona a base de planxes, havent-se estalviat aquest pas, l’anomenada preimpressió.
Pel que fa a la impressió, ja des d’un principi la tasca anà a càrrec de la impremta del poble, les Gràfiques Rubines, i així ha estat fins ara. O sigui, que amb la publicació –i en el nivell que ens pertoca– també hem aportat el nostre granet d’arena en la dinamització de l’economia local. Mira per on!
De bimestral a mensual
Però, sens dubte, complerts aquells primers cinc anys de vida, un aspecte que cal destacar és el canvi de periodicitat de la revista. Sa veritat que haver de publicar notícies passats dos mesos d’ençà que s’han produït, no era allò que se’n diu, precisament, actual (ni fresc, ni divertit). De fet, en més d’una ocasió ens avorríem de veure a la pantalla de l’ordenador, al llarg de vàries setmanes, la mateixa informació local; i això, qui sap si mesclat amb tot aquell efecte 2000 que havia de produir-se però que mai es va produir, ens condicionà a fer una passa més i passar a ser revista mensual.
Teníem clar que la feina passava a ser doble (o el temps la meitat, segons com es miri). Però allò era un repte i ens atreia fer-li front. A més, pel que fa a la durada de publicacions locals, amb aquells cinc anys ja havíem batut un rècord; i és que, fins aleshores, les altres revistes només havien aconseguit subsistir uns tres anys (el cas de la revista è, una revista amb accent (1991-1993) o el de Binissalem, revista d’informació general (1981-1983), tot i que aquesta darrera encara comptava amb el rècord de números editats, ja que arribà a publicar-se quinzenalment. A aquest, però, l’Arròs amb Salseta també l’arribaria a superar.
Immersos dins el nou mil·lenni, el fet de treure mensualment la revista ens aportà beneficis, tant pel que respecte a temàtica com pel que fa a subscripcions i publicitats. Sembla com si molta gent estàs a l’espera per veure si aguantàvem o no aguantàvem.
D’altra banda, també seria dins el 2000 que ens constituiríem com a associació, passant a formar part del Registre d’Associacions del Govern de les Illes Balears. I com a tals, cal recordar que, tot i encara no estar constituïts, dençà del 1997 aquell grup de joves organitza el concurs de gloses “Festa des Vermar”, i des del 1999 el concurs de Trepitjar Raïm. També organitzàrem, com a grup, una gimcana nocturna juvenil, del 1999 al 2003, per les festes patronals de Sant Jaume. I a manera de tribut al nom que ens dóna identitat, des del 2001 organitzam un dinar popular d’aquest suculent plat. En tema musical, des del 2007 organitzam el concurs de Cantautors de Guitarra, i en l’àmbit polític, organitzam, cada quatre anys, el debat electoral.
Com a revista, seria el juny de 1997 quan entraríem a formar part de l’associació Premsa Forana de Mallorca, un fet que ens suposaria molts avantatges i un cúmul de bones vibracions; sobretot, podent conèixer de primera mà a molts dels col·laboradors d’altres revistes a través de les trobades que l’associació organitza, a més de comptar també amb ajudes de tipus econòmic, necessàries per a la subsistència de qualsevol publicació, gràcies a la tasca i gestions realitzades per l’esmentada entitat.
Per altre lloc, seria en aquests primers anys de la década del 2000 que veurien llum les primeres portades en color, una de les aspiracions més immediates que teníem en ment, i la qual cosa, com era d’esperar, també va suposar una millora a tenir en compte. Passat un temps també tendríem l’oportunitat de publicar les primeres pàgines interiors en color, en un especial de les festes de Sant Antoni (2003).
De fet, aquest especial seria la llavor del que, en aquests darrers anys, s’ha convertit cada número de l’Arròs amb Salseta, amb un especial de 12 o 16 pàgines en color, o amb un de 40 per les Festes des Vermar.
També seria en aquests primers anys en què apareixerien noves seccions, algunes de les quals de cert pes social, sobretot la titulada “Gent nova al poble”; una secció sorgida amb motiu de la gran quantitat de població arribada al muncipi en aquests anys, fruit tant de la immigració com de gent mallorquina procedent de la capital que, per motius diversos, decidí canviar-se a la vida de poble.
D’òptima es pot qualificar la situació actual, havent-se pogut augmentar el tiratge i el nombre de pàgines –aproximadament unes 80, de mitja– havent tengut això la seva corresponent repercussió al carrer, guanyant lectors i fent possible que sorgissin nous col·laboradors i noves seccions, ambdós, aspectes sempre importants en la trajectòria d’una revista local.
Pel que fa al futur, uns quants són els objectius que ens agradaria aconseguir. Així, per exemple, poder editar la revista íntegrament en color i poder arribar als 1.000 subscriptors, serien dues de les prioritats. Ara mateix comptam amb uns 600, als que s’hi han de sumar els 150 exemplars que cada mes es venen a les llibreries, xifres que suposen unes 800 cases. Com s’ha dit línies abans, els col·laboradors són un dels pilars essencials en una tasca d’aquest tipus, i sumar en aquest terreny també forma part tant del present com del futur més immediat.
